El Tribunal Constitucional declara que l'obligació imposada al gran tenidor d'haver d'acreditar la situació de vulnerabilitat de l'inquilí en interposar un procediment de desnonament és inconstitucional.

Recentment, el Tribunal Constitucional ha publicat la sentència de data 29 de gener de 2025 relativa a l'estimació parcial del recurs d'inconstitucionalitat interposat contra una part dels preceptes de la Llei pel Dret a l'Habitatge, aprovada el passat mes de maig de 2023.

La sentència del Tribunal Constitucional acorda una estimació parcial del recurs interposat, que feia referència a diversos apartats i preceptes de la Llei pel Dret a l'Habitatge. El Tribunal desestima les impugnacions relatives a competència, entenent que el seu exercici és legítim conforme a la Constitució espanyola. També desestima les impugnacions relatives a la informació mínima que pot requerir la persona interessada abans de la formalització del contracte de lloguer o compra d'habitatge, per entendre que la finalitat del precepte és “garantir la transparència de l'operació contractual”.

Manté la limitació de rendes en zones tensionades

Finalment, tampoc estima la impugnació sobre la modulació de rendes de lloguer en zones tensionades, precepte que ha estat controvertit durant aquest temps, però que el Tribunal Constitucional interpreta que hi ha una “relació raonable o equilibri just entre els mitjans emprats i la finalitat perseguida”. Així mateix, segons el Tribunal, encara que aquesta modulació suposi una afectació al dret de propietat, no en vulnera el contingut essencial, ja que no obliga els propietaris a posar el seu habitatge en lloguer i només estableix un preu màxim conforme a un criteri objectiu i de manera temporal.

Per tant, de moment es mantindran les limitacions en els preus del lloguer a totes aquelles zones que hagin estat declarades com a “zones tensionades” pel govern autonòmic corresponent. Actualment, algunes comunitats autònomes no han decretat aquestes “zones tensionades”, per la qual cosa aquesta modulació o limitació de rendes de lloguer només s’aplica en la pràctica a aquelles comunitats que sí han complert aquest requisit, com per exemple Catalunya.

Què passa amb l'obligació d'acreditar la vulnerabilitat de l'inquilí?

La sentència també examina les modificacions introduïdes a la Llei d'Enjudiciament Civil, per les quals s'establien requisits addicionals per a l'admissió de demandes de desnonament. En aquest cas, el Tribunal sí que declara inconstitucional l'obligació imposada al gran tenidor en els procediments de desnonament d'acreditar si l'inquilí demandat es troba o no en situació de vulnerabilitat econòmica, entenent que aquestes mesures “no són raonables ni proporcionades”.

El Tribunal fonamenta aquesta decisió en el fet que aquest requisit suposa “traslladar a la part actora una càrrega acreditativa desmesurada” que dificulta l'exercici del dret a la tutela judicial efectiva per part d'aquests propietaris.

Efectes a la pràctica

Aquest requisit processal imposat per la Llei d'Habitatge suposava que, abans d’interposar la demanda de recuperació de la possessió de l’habitatge, el propietari considerat gran tenidor —és a dir, aquell que té més de 10 habitatges (o 5 si es troben en zones declarades tensionades)— havia d'acreditar si l'inquilí o ocupant de l'immoble es trobava en situació de vulnerabilitat econòmica, sol·licitant per a això un informe dels Serveis Socials. Aquesta mesura suposava un enduriment dels requisits d'admissió de demanda, aplicable únicament a aquest tipus de procediments.

El problema sorgia perquè per a la realització d’aquest informe era necessari el consentiment de l’inquilí, de manera que, si aquest no responia al requeriment, aconseguia obstaculitzar l’inici del procediment, impedint al propietari complir amb aquest requisit inicial. En casos d'impagament, això estava causant perjudicis econòmics al propietari, en veure com s’allargava el procediment de desnonament. Cal tenir en compte que aquest requisit també s'aplicava a casos d'ocupació sense títol, fet que generava encara més problemàtica.

Amb la recent declaració d'inconstitucionalitat d’aquesta obligació, es preveu una agilització dels procediments judicials de desnonament. L’inquilí mantindrà la possibilitat d'acreditar la seva situació de vulnerabilitat, però haurà de fer-ho dins del propi procediment, un cop admesa la demanda.

Aquesta sentència ja ha desplegat els seus efectes, per la qual cosa l’obligació esmentada ja no és un requisit d'admissió de la demanda.