Planificació successòria: claus per evitar conflictes amb l'usufructe d'accions i participacions.

Al començament d'una planificació successòria, pensem, entre moltes altres coses, en propiciar un ambient adequat i evitar els conflictes per a les generacions futures, per tant, utilitzem els testaments o els pactes successoris per ancorar els elements de la successió de manera que, en el moment del decés del causant, i fins i tot en temps posteriors, la voluntat d'aquest no es relacioni amb enfrontaments innecessaris entre els seus hereus i beneficiaris de l'herència.

És habitual que entre els elements utilitzats per a la distribució del caudal hereditari ens trobem amb l'usufructe; de fet, a Catalunya, el Llibre Quart del Codi Civil Català atribueix al cònjuge l'usufructe de tots els béns del causant en la successió intestada. Per això, entenem que l'usufructe és una figura, com a mínim, poc coneguda en el món de les successions, testades o intestades.

Ara bé, què implica l'usufructe? I específicament, què implica l'usufructe de les accions o participacions socials? La Llei de Societats de Capital (d'ara endavant: “LSC”) regula aquesta figura en els seus articles 127 i 128, establint que l'usufructuari tindrà dret als dividends acordats per la societat durant l'usufructe, deixant la qualitat de soci al nu-propietari, per tant, tots els drets polítics. La conseqüència directa d'això és que, llevat que es prevegui d'una altra manera en el títol de constitució de l'usufructe, qui tindrà la decisió sobre la distribució o no dels dividends, de manera general, serà el nu-propietari.

Dit el que s'ha dit i seguint el raonament, en l'article 128 de la mateixa llei es regulen unes regles de liquidació de l'usufructe supletoris a allò que s'estableixi en el títol de constitució, en principi inofensives, i com sempre, pensades pel legislador per no deixar desprotegit l'usufructuari, les quals poden resultar en què, quan no hi hagi repartiment de dividends a la societat, el dret d'usufructe es transformi en una expectativa d'obtenir la part corresponent de les reserves en el moment de la liquidació de l'usufructe per l'usufructuari o els seus hereus.

En altres paraules, llevat que es pacti el contrari, en la mesura que qui decidirà si es reparteixen o no dividends és el nu-propietari, i d'aquí la protecció de la Llei a l'usufructuari en el cas que el nu-propietari no acordi el repartiment de dividends, aleshores, en aplicació de les regles de liquidació de l'usufructe previstes en la LSC, l'usufructuari o, en defecte, els seus hereus, tindran dret a les reserves de la societat generades i no reparteixes durant tota la vigència de l'usufructe.

Com ja hem mencionat, les regles de liquidació contingudes en l'article 128 de la LSC no són una norma imperativa, sinó que es poden modificar en el títol de constitució, en aquest cas, en el testament o pacte successori. Per tant, serà molt important moderar i pensar en els efectes d'aquestes regles de liquidació perquè el nu-propietari no hagi d'enfrontar eventualment el pagament d'una part de l'increment de valor de les participacions, sobretot en aquells casos en què el nu-propietari no hagi jugat en contra del repartiment de dividends per bloquejar-ne l'obtenció per part de l'usufructuari, o quan, encara que l'usufructuari no hagi rebut un dividend, per exemple, de manera anual, s'hagi beneficiat en una mesura raonable de l'usufructe, tenint en compte que el repartiment de dividends també depèn de l'interès social i no només de la voluntat del nu-propietari. Amb tot això, el que volem dir és que la idea de limitar el dret de l'usufructuari en el moment de la liquidació de l'usufructe no es tradueix en buidar el dret d'usufructe, sinó en evitar el conflicte entre l'usufructuari, o els seus hereus, i el nu-propietari en el moment de la liquidació, ja que les regles de liquidació per defecte establertes per la LSC creen una expectativa en l'usufructuari o els seus hereus, potser mai esperada pel nu-propietari.

Finalment, i com a guia per limitar aquestes regles, recordem la jurisprudència del Tribunal Suprem STS (Civil) de 20 de març de 2012, núm. 125/2012, així com la recent sentència de l'Audiència Provincial de Barcelona que recull la jurisprudència del Tribunal Suprem SAP Barcelona de 19 de juliol de 2024, pel que fa al contingut de l'usufructe i les relacions entre l'usufructuari i el nu-propietari.