La retribució dels administradors i la sempre complexa distinció de les seves funcions

La retribució dels administradors dins d'una societat mercantil ha generat tradicionalment moltes controvèrsies i dificultats per determinar la seva naturalesa i abast, en atenció als preceptes normatius que li són d'aplicació, dificultat accentuada pels successius canvis normatius (el darrer per la Llei 31/2014, de 3 de desembre) i jurisprudencials (sentència del TS de 26/2/2018 RJ 98/2018), que han alterat de manera notable la seva configuració, segons analitzarem. Ens hem referit ja a aquesta qüestió des d'aquestes mateixes pàgines, en el número de la revista corresponent al mes d'abril de 2018 (Tax & Legal Nº3 Abril) amb motiu del criteri unitari de la naturalesa de la retribució de l'administrador.

Especial dificultat sorgeix quan es simultaneen en una societat mercantil càrrecs d'alta direcció o gerència i alhora funcions com a membre del consell d'administració, ja que, segons la recent sentència del Tribunal Suprem abans esmentada, el vincle laboral és absorbit pel vincle mercantil, la qual cosa determina la qualificació de la totalitat de la relació com a mercantil, ja que no s'ha de prestar atenció al contingut de les funcions que es realitzen, sinó a la naturalesa del vincle que determina la naturalesa de la relació, de manera que es produeix una integració orgànica en l'àmbit de l'administració social, les facultats de la qual s'exerceixen directament o mitjançant delegació interna, i així la relació no és laboral sinó mercantil. Només en els casos de relacions de treball en règim de dependència, però no qualificables com d'alta direcció sinó com comunes, es podria admetre l'exercici simultani de càrrecs d'administració de la societat i d'una relació de caràcter laboral.

Vegem amb detall la configuració de la normativa per a la retribució dels administradors, segons es continguda en els articles 217 a 219 de la Llei de societats de capital, d'acord amb els elements configuradors:

1. Presumpció de gratuïtat, ja que només si els estatuts estableixen el caràcter remunerat dels administradors serà possible aquesta retribució.
2. Els estatuts hauran de determinar el concepte o conceptes retributius, que podran consistir en una assignació fixa, dietes d'assistència, participació en beneficis, retribució variable, remuneració en accions, indemnitzacions per cessament, plans de pensions, o altres.
3. La junta general establirà l'import màxim anual i eventualment la seva distribució entre els administradors, i en defecte de distribució ho farà el propi òrgan d'administració.
4. La remuneració haurà de ser proporcional i raonable amb la importància de la societat, introduint la possibilitat d'una retribució desigual entre els administradors, sempre que sigui raonada i atengui a la situació econòmica de la societat i els estàndards de mercat d'empreses comparables.
5. Els conceptes retributius del conseller delegat hauran de reflectir-se en un contracte específic per a les funcions executives que li siguin delegades, el qual haurà de ser conforme amb la política de retribucions aprovada per la junta general. (art. 249 LSC)

Així doncs, el sistema retributiu dels administradors es estructura en tres nivells, aplicables indistintament tant a les funcions inherents dels administradors (deliberatives i de control), com a les tasques executives:

a) Regulació estatutària establint el sistema i els conceptes retributius a percebre pels administradors per a totes les seves funcions, pròpies i executives.

b) Acord de la junta general de l'import màxim de la retribució per tots els conceptes, que inclourà tot tipus de retribucions ordinàries (retribucions variables, en espècie, ...) com a importants extraordinaris (indemnitzacions per cessament, ...).

c) L'acord del consell d'administració per a la distribució de la retribució entre els administradors, si no ho ha fet prèviament la junta general, així com el preceptiu contracte per als consellers executius (aprovat per 2/3 del consell, i amb l'abstenció del conseller afectat tant en la deliberació com en la votació).

Cal tenir en compte que en la societat limitada el percentatge màxim de participació en els beneficis en cap cas podrà ser superior al 1% dels beneficis repartibles entre els socis, i en les societats anònimes la participació en beneficis només podrà ser detreta dels beneficis líquids i després d'haver-se cobert les atencions de la reserva legal i estatutària, i de reconèixer-se als accionistes un dividend del 4% del valor nominal de les accions o el tipus més alt que els estatuts hagin establert.

La dificultat interpretativa, resolta per la sentència del Tribunal Suprem abans esmentada, es troba en el paràgraf 3 de l'article 217 de la Llei de societats de capital, en relació amb l'abast de l'expressió de la retribució dels administradors "en la seva condició de tals", segons diu textualment el precepte normatiu "3. L'import màxim de la remuneració anual del conjunt dels administradors en la seva condició de tals haurà de ser aprovat per la junta general