Els drets del cònjuge vidu a Catalunya. Part I: La quarta vidual

La quarta vidua és la institució que té com a finalitat principal la de compensar al cònjuge vidu pel desequilibri causat per la defunció del seu cònjuge, i per a això se li reconeix el dret a obtenir una part de la herència per a la satisfacció de les seves necessitats.

El llibre quart del Codi Civil de Catalunya relatiu a les successions reconeix una sèrie de drets al cònjuge vidu que examinarem en dos articles. Les dues institucions hereditàries que reconeixen els drets del cònjuge vidu són la quarta vidua i l'ús universal. Aquest primer article versarà sobre la figura de la quarta vidua, una figura tradicional de la legislació catalana que va experimentar canvis importants amb l'entrada en vigor del llibre quart.

Per entendre el concepte, la quarta vidua és la institució que té com a finalitat principal la de compensar al cònjuge vidu pel desequilibri causat per la defunció del seu cònjuge, i per això se li reconeix el dret a obtenir una part de la herència per a la satisfacció de les seves necessitats.

Un dels canvis més importants introduïts pel llibre quart és l'ampliació del concepte de quarta vidua, ja que a partir de la nova norma no només inclourà el cònjuge vidu, sinó que s'amplia al membre supervivent d'una unió estable de parella. Pel que fa a la seva finalitat, tal com acabem de fer esment, el llibre quart defensa la satisfacció de les necessitats del cònjuge vidu o parella supervivent.

Es reconeix el dret a obtenir la quantitat precisa per atendre les seves necessitats al cònjuge vidu o convivent en parella estable "que, amb els béns propis, els que puguin correspondre-li per raó de liquidació del règim econòmic matrimonial i els que el causant li atorgui per causa de mort o en consideració a aquesta, no tingui recursos econòmics suficients per satisfer les seves necessitats". La determinació de les necessitats es farà tenint en compte el nivell de vida de què gaudia durant el matrimoni o convivència, així com altres paràmetres anàlegs als previstos per a la pensió compensatòria.

S'estableixen també les causes d'exclusió del dret a la quarta vidua, en primer lloc no podrà reclamar la quarta vidua el cònjuge que en el moment de l'obertura de la successió "estava separat d'aquest legalment o de fet o si estava pendent una demanda de nul·litat del matrimoni, de divorci o de separació, llevat que els cònjuges s'hagin reconciliat", tampoc podrà reclamar la parella supervivent que estigués separada de fet del causant en el moment de la seva mort.

Un dels canvis més importants introduïts pel llibre quart és l'ampliació del concepte de quarta vidua, ja que a partir de la nova norma no només inclourà el cònjuge vidu, sinó que s'amplia al membre supervivent d'una unió estable de parella.

La quarta vidua no és un dret legitimari, pel que si el cònjuge vidu o parella supervivent consideren que tenen dret a obtenir-lo i que concorren els requisits establerts per llei, hauran de reclamar-ho als hereus. El pagament de la quarta vidua per part dels hereus es podrà realitzar tant en diners com en béns de la herència. Tant per al càlcul com per al pagament es fa remissió a les normes per al càlcul de la llegítima, permetent-se també la reducció i supressió de llegats i donacions.

Per limitar la quantitat corresponent a la quarta vidua, la llei estableix com a màxim la quarta part de l'actiu hereditari líquid.

Finalment, pel que fa a l'extinció del dret a reclamar la quarta vidua s'estableixen quatre supòsits:

• La renúncia del cònjuge vidu o parella supervivent al dret a la quarta vidua després de la mort del causant
• El matrimoni o convivència marital amb una altra persona després de la mort del causant, sempre i quan es produeixi abans d'haver exercit el dret de reclamació
• La mort del cònjuge vidu o parella supervivent sense haver exercit en vida el dret de reclamació
• La suspensió o privació de la potestat del cònjuge vidu o parella supervivent, per causa que li sigui imputable, sobre els fills comuns amb el causant.
• Finalment, a més de les causes d'extinció del dret a reclamar la quarta vidua, s'estableix un termini de prescripció per a la pretensió, que és de tres anys a comptar des de la mort del causant.

Pel càlcul de la quarta vidua cal tenir en compte les normes contingudes a la llei, pel que és recomanable l'assessorament legal per part d'un advocat. Així mateix, en cas d'exercir l'acció de reclamació aquesta haurà de realitzar-se en via judicial, i en aquest cas, l'assistència d'un advocat és obligatòria. Des del nostre departament de Private Law podem prestar l'assessorament necessari.