Conseqüències de la declaració d'inconstitucionalitat de la regulació de parelles estables a Catalunya

El passat setembre de 2023, la Secció 17 de l'Audiència Provincial de Barcelona va plantejar una qüestió d'inconstitucionalitat davant el Tribunal Constitucional en relació amb la vigent Llei Catalana de Parelles Estables, que ha estat vigent durant més de 25 anys. La qüestió es fonamenta en el criteri amb què el Tribunal Constitucional va resoldre en la Sentència 93/2013, de 23 d'abril, sobre la Llei Foral 6/2000, de 3 de juliol, per a la igualtat jurídica de les parelles estables de Navarra, la qual va deixar gairebé buida de contingut, en entendre que moltes disposicions eren inconstitucionals perquè anaven en contra de l'article 10.1 de la Constitució Espanyola (en endavant, “CE”), representant una vulneració del dret al lliure desenvolupament de la personalitat, a més de la falta de competència de la comunitat de Navarra per regular la matèria, essent aquesta una competència exclusiva de l'Estat segons l'article 149.1.8º CE.

La resolució d'aquesta qüestió tindrà efectes tant en l'àmbit civil com en l'àmbit tributari:

Des d'un punt de vista civil, recordem que a Catalunya el Llibre Quart del Codi Civil Català (en endavant, “CCCat”), equipara el cònjuge vidu amb el convivient supervivent en dret successori, que va ser el context dins del qual es va plantejar la qüestió d'inconstitucionalitat. L'equiparació d'aquestes figures representa que en la successió intestada el cònjuge o convivient siguin cridats amb preferència als progenitors, i per tant, quan hi hagi descendents, els convivients tindran dret a l'usdefruit universal de l'herència d'aquests descendents i, en absència d'ells, el convivient serà l'hereu directe del difunt, amb preferència als progenitors del causant. La nul·litat de l'actual regulació es traduiria en què, no essent reconeguts els drets successoris dels convivients que no hagin formalitzat la seva situació davant notari o davant el registre de parelles estables, aquests perdrien tots els drets successoris que fins ara els havien estat reconeguts.

Des d'un punt de vista tributari, un dels principals impostos que es veuria afectat per la possible nul·litat de la figura jurídica de la parella de fet és, sens dubte, l'Impost sobre Successions.

Si bé estem davant un impost cedit a les comunitats autònomes, és pertinent analitzar la regulació estatal, la qual serviria com a punt de partida en un escenari on la figura de la parella de fet sigui declarada inconstitucional. La regulació estatal, continguda en la Llei 29/1987, ha estat modificada en nombroses ocasions, i no contempla la figura de les parelles de fet. En aquesta normativa, el cònjuge es classifica en el segon grup, mentre que la parella de fet no es menciona, classificant-se, per tant, en el grup IV, juntament amb col·laterals de quart grau, graus més distants i estranys. Aquesta classificació implica que, a efectes de successions i donacions, les parelles de fet suporten una càrrega tributària considerablement més elevada en comparació amb els cònjuges, ja que no es beneficien de reduccions o bonificacions i se'ls aplica un coeficient multiplicador més alt.

En contrast, la normativa catalana, específicament l'article 59 de la Llei 19/2010, de 7 de juny, de regulació de l'Impost sobre Successions i Donacions, estableix que "Els membres de les parelles estables queden assimilats als cònjuges, a efectes de l'impost sobre successions i donacions". Encara que la creació del registre de parelles de fet ha permès delimitar i controlar en gran mesura l'ús d'aquesta figura jurídica, segueix existint un nombre considerable de parelles que compleixen amb el requisit d'anys de convivència, però no estan registrades.

La normativa catalana, en assimilar les parelles de fet registrades amb els cònjuges, permet que, a Catalunya, els membres supervivents d'aquestes parelles, degudament acreditades i registrades, siguin considerats cònjuges a efectes tributaris. Aquesta equiparació els confereix accés a beneficis fiscals, destacant la reducció de la quota tributària en un 99%.

A més, les parelles de fet degudament inscrites en el registre tindran dret, igual que els cònjuges, a la pensió de viduïtat i a la quarta vidual, drets que, si bé no tenen un impacte tributari directe en el membre supervivent, poden tenir repercussions substancials en el mode de vida dels convivients supervivents.

D'altra banda, la possible nul·litat de les parelles de fet també afectaria l'Impost sobre l'Increment del Valor del Terreny de Naturalesa Urbana, ja que actualment en diversos municipis està prevista una important bonificació per aquells casos que per causa de mort es transmeti entre els membres del matrimoni o de la parella de fet l'habitatge habitual de la parella o del matrimoni.

En conclusió, la possible nul·litat de la figura jurídica de la parella de fet impactaria significativament el reconeixement dels drets successoris en l'àmbit civil, mentre que, en l'àmbit tributari, afectaria especialment l'Impost sobre Successions. L'existència de registres de parelles de fet ajuda a controlar i legitimar aquesta figura jurídica, encara que encara hi ha desafiaments per incloure totes les parelles no registrades. Per tant, la declaració o no de la constitucionalitat de les parelles de fet manté en suspens no només a juristes i professionals, sinó a totes les persones que estan sota el paraigua d'aquesta figura jurídica, amb especial atenció als efectes ex tunc o ex nunc de la possible nul·litat, sense oblidar que, en el precedent de la comunitat de Navarra, el Constitucional va optar per una declaració amb efectes pro futuro, és a dir, únicament en relació amb nous supòsits o amb els procediments administratius i processos judicials on encara no hagi recaigut una resolució ferma, respectant el principi de seguretat jurídica.